Estas fet una sargantana!!!

Així et veig ara... fet una puta sargantana... Ara ja sí ke no sé ke dir, després d'això m'he kedat una mica descolocada... Ja sabía, mes o menys, ke havíes estat jugant, pero això... això com ho he d'interpretar???

Suposo ke ara ja sí ke has surtit d'akí per sempre i més pq les meves "parrafades" no tenen cap importancia per a tú, així doncs: bon vent i barca nova!... però saps ké? tu sabrás el ke et fas!!! Jo no he perdut res, et recordo ke jo m'he kedat igual ke sempre, sense res, així ke intentaré fer el ke tu em solíes dir... "no pixar fora de test i no menjar-me tant el cap", però sobretot ho faré amb gent valgui la pena. Crec ke hi aprés una bona lecció akesta nit i tú n'has sigut el gran mestre...

Com has pogut ser així d'insensible? Com has pogut ser tan manipulador? No sé ben bé pq et servirá... o potser sí... pq se'n vagi tot a la merda!!!

Sí ke sóc idiota sí... però prefereixo ser una idiota abans ke una persona ke ignora els problemes i els arrossega d'amunt seu per no fer-hi front.

No hi fa res ke em trenki les banyes a seleccionar bé els mots ke necessito que escoltis... en pronunciar-te'ls i fer-te’ls sentir, genero en tu, inevitablement, un ventall d'emocions ke va des de la més absoluta indiferència fins a la ràbia més atroç, passant per la decepció, el desencoratjament i l'exasperació...

Tant se val, si m'esberlo la closca mirant de buidar-la d'idees per tacar papers ke vull ke llegeixis... en fer-te'ls arribar, aconsegueixo, només, ke desitgis estripar-los, fins i tot abans de poder-hi fer un cop d'ull... pq saps ensumar akelles frases ke no t'agraden, i per això et sembla ke cada pàgina meva surt de la més nauseabunda de totes les ferums.

Així, ja només se m'acut callar, pq he arribat al frustrant convenciment ke res ke digui, res ke redacti, no serà gens del teu grat... si tant et repugna el meu discurs o les meves parrafades, potser valoraràs molt més el meu silenci.

En tot cas, dubto ke enyoris la meva xerrameca... però tant de bó recordessis ke, algun cop, penso ke, prou sovint, tb vaig dir coses ke hauríen d'haver-te fet reaccionar diferentment. Em sap greu pensar ke akestes sí ke hauríes de trobar-les a faltar... ni ke fos molt de tant en tant.

Potser per això, molts cops provaría sort, encara, i cercaría els més precisos de tots els vocables de tots els diccionaris, per mirar de fer-te entendre kè i com sento i ki vas ser per a mi... sé ke si comencés a parlar, potser mai no m’aturaria, per això val més ke no badi boca, ke he après per la força, ke el vent s’enduu les paraules, i sé del cert ke em tocaria a mi escombrar-les.

Adéusiau David!